La Fira de Música de Vila-seca (1999 - 2015) DEP

2016-05-04 08:08

Em dic Xavier Pla i això és un epitafi cultural.

Tinc 42 anys i en fa 24 que treballo en el sector de les arts escèniques, com a actor, director, dramaturg, ajudant de direcció i dramatúrgia, tècnic de so i llum, maquinista, muntador, regidor, productor artístic i tècnic, gestor, docent, conferenciant, autor, públic… sóc un treballador cultural.

En tots aquests anys he vist néixer, créixer i morir associacions, companyies, empreses,  festivals, fires, cicles, gires, circuits, teatres, sales… sovint he passat de l’alegria I satisfacció més gran, amb el seu naixement, fins a la pena i la tristor, amb la seva desaparició.

Avui sento pena i tristor. La Fira de Música de Vila-seca ha desaparegut després de 16 anys d’existència, no l’han deixat arribar a la majoria d’edat. Hi vaig treballar uns dotze anys, primer de regidor d’espai i després de productor tècnic, passant per l’ajudantia a la producció executiva. Em coneixia bé la Fira, vaig créixer amb ella i com jo, músics, programadors,  comerciants, tècnics, gestors, proveïdors, empreses, patrocinadors, espònsors, associacions, voluntaris, mitjans de comunicació, amants de la música, administracions, consistoris…

Morta i enterrada la Fira de Música de Vila-seca, moren i s’enterren 16 anys d’il·lusions, de màgia, de concerts inoblidables, de nits llargues, de dies més llargs encara, 16 anys de treball incansable en pro d’una fita cultural.

On son els músics, els programadors, els comerciants, el tècnics, els gestors, els proveïdors, les empreses, els patrocinadors, els espònsors, les associacions, els voluntaris, els mitjans de comunicació, els amants de la música, les administracions, els consistoris… que tots aquests anys hem treballat i gaudit plegats d’aquest esdeveniment cultural? Perquè no hem aixecat la veu per evitar la seva desaparició? Perquè tan silenci?

El silenci és oblit.

16 anys de Fira de Música al Carrer de Vila-seca, i aquest any ja no en tindrem més. S’ha acabat. Algú, amb noms i cognoms, ha decidit que mai més es celebrarà. Algú amb nom i cognoms ha decidit que molts altres amb nom i cognom no tornem més a treballar-hi. 16 anys de música, 16 anys de músics (prop del 500 grups), 16 anys de públic, nens que s’han fet grans, grans que s’han fet grans i alguns d’ells que no s’han pogut fer més grans i malauradament ens van deixar en el camí.

Davant del lament per allò que sento que m’han pres, allò que sento que han pres a Vila-seca, allò que sento que han pres a la Cultura i en última instancia als ciutadans, només hem queda recordar: recordar aquells moments viscuts ens aquests anys, moments que mai ens prendran i que perduraran i recordar que algú amb noms i cognoms ha decidit matar a la Fira de Música de Vila-seca.

 

xavier pla

treballador cultural