La Festa Major d’Estiu (de l’acció cultural comunitària)

2023-09-13 10:42

.

 

A finals de juliol passat, vaig anar de Festa Major d’Estiu (FME), un diumenge a les 19.00h en una plaça cèntrica d’un municipi del vallès de 16.000 habitants, i vaig poder veure un espectacle de circ convencional, dramatúrgia i tècnica reixida, interpretació amable i simpàtica, espectacle proper, per grans i petits, proposta blanca molt blanca… una acció cultural que crec que va agradar…en general. I dic en general, perquè parlant amb coneguts n’hi havia que deien que molt bé i altres que deien que s’havien avorrit. Certament sovint (mai) la programació cultural agrada a tothom, i potser no ha de ser aquesta la intenció de la persona responsable de la programació. Aquí deixo aquesta primera reflexió.

Segona: Pensant però, a mi em pesava més una plaça plena fins la bandera (gran encert en la implantació, per part de qui l’hagi proposada, gran part de la plaça en ombra), unes 700/800 persones participant d’un espectacle de circ amb diferents disciplines (algunes no tan comunes, com els patins o la suspensió capilar) dins de la seva FME, a la fresca. A més, aquest acte era un preludi pel sopar de festa major final amenitzat per un grup de cobla contemporània i el seguici de tancament de festa major. Felicitats. Des de la gestió cultural municipal (si és que se’m perdona la trampa, doncs després de 6 anys, ja no hi treballo), poc a esmenar, ans al contrari, felicitats, felicitats i per molts anys.

Tercera: Ara bé m’assalta una pregunta, i aquesta és: l’acció cultural ha de passar només per la programació, encertada i amb bon criteri del calendari festiu local? És a dir, ha de passar només per l’exhibició? Ha de ser una cosa més complexa? I la comunitat cultural, on queda? I la participació? La FME bàsicament ha de ser protagonitzada per les entitats culturals, socials i esportives (admeten en aquestes categories a caçadors, jugadors d’escacs i ong’s, i em disculpareu el comentari, però és verídic) del poble? Més la contractació de grups/companyies professionals de diferents arts, música, teatre i dansa, principalment i per aquest ordre? Permeteu-m’he el dubte.

I quarta: Segons el meu parer qualsevol acció cultural o és participada i interpel.lada o és una altra cosa, i aquesta cosa pot tenir diversos noms: divertimento, felicitat, riures, oci… i segons el meu parer i sense canviar de tema, l’oci no és sempre cultura i menys encara, art. De què depèn doncs? No sé, la veritat, si ho sabés potser estaria donant classes, màsters o escriuria llibres, ara bé, el que sí que tinc clar és que la persona responsable de la programació: polític, tècnic, dinamitzador, conserge i/o s amics dels càrrecs citats, hi té molt a veure. I aquesta persona, és una persona pública que representa a les veïnes. O sigui,  l’acció cultural comunitària sempre és política, en siguin responsables els polítics, els tècnics, els dinamitzadors, els conserges i/o els amics dels càrrecs citats
Des d’aquest punt de vista, crec que l’acció cultural comunitària no depèn en cap cas de la mirada de l’espectador, al qual no hauríem de “culpar” mai de res, fins i tot quan es un acció participada per la comunitat cultural.
 
Dissenyar polítiques culturals és un ofici, sempre és una responsabilitat davant de la societat, i les persones responsables d’ella mai haurien de ser els protagonistes voluntàriament o involuntàriament. I cal que no baixem la guàrdia i ho pensem i repensem, cada dia. Els autèntics protagonistes de l’acció son sempre, sempre i sempre, la COMUNITAT CULTURAL.
Retorna