Del JO i d’ALTRE (culturals), del camí cap a la cooperació.

- (...)

- Xavier? Xavier què més, has dit?

- Pla, Xavier Pla.

- Pla? Pla, Pla..., no no, aquest cognom no és d'aquí, em sap greu eh, però no ens podràs entendre mai. Ho sento.

- (...)

(2017, extracte ficcionat d’una reunió de treball entre un nou càrrec de cultura no censat al municipi, o sigui de fora -un nou càrrec de confiança o càrrec eventual-  i una (re)coneguda representant d’una entitat cultural local, a partir d’una conversa real. Qualsevol semblança amb la realitat, probablement, sigui una coincidència)

Quines ulleres hauria de portar  aquest gestor cultural? Sigui o no sigui del municipi, probablement les ulleres que hauria de portar la persona que ha estat escollida o delegada per desenvolupar aquestes tasques i que la ciutadania pot exigir-l’hi, son ulleres que poden anar des del microscopi al telescopi, passant per la lupa i els prismàtics.

D’altra banda, les ulleres que porten les persones veïnes d’un municipi son simplement aquelles que necessiten, aquelles que desitgen, aquelles amb les que se senten millor o que les fan sentir millor. En qualsevol cas, crec que els gestors culturals no haurien de dir quines ulleres, quina mirada hauria de tenir la ciutadania, crec que no és la seva feina. Els gestors, gestionen, és a dir observen la realitat i dissenyen estratègies* duent-les a terme mitjançant accions, expressions artístiques, per apropar la cultura a la societat.

*Només un apunt al respecte d’aquesta última afirmació: aquest disseny i pràctica, de vegades és únicament a partir de les premises i la voluntat dels polítics (dels càrrecs electes i/o eventuals) al marge de les treballadores municipals/càrrecs tècnics que no hi estan d’acord; de vegades les premises sorgeixen del pacte/acord/entesa entre les premises i voluntats dels polítics i les treballadores municipals/càrrecs tècnics, i de vegades únicament a partir de les premises i voluntats de les treballadores municipals/càrrecs tècnics, al marge dels polítics.)

Siguin quines siguin les ulleres que porti el gestor cultural aquell dia, crec que la seva obligació vers la COMUNITAT CULTURAL (totes aquelles persones participants del fet cultural) podria passar per fer presents a la ciutadania, dues realitats sovint desconegudes i llunyanes entre si, aquestes dues realitats son, el JO i els ALTRES (culturals). Fent-les presents estarem LEGITIMANT LA SEVA COEXISTÈNCIA, la seva CONVIVÈNCIA, la seva raó de ser,  ENTRE ALLÒ CONEGUT DEL JO i ALLÒ DESCONEGUT DELS ALTRES.

El QUÈ fer, crec que passa sempre per la triple acció de la EXHIBICIÓ, la FORMACIÓ i la PROGRAMACIÓ d’aquestes dues realitats en un mateix espai/temps, la de l'ALLÒ CONEGUT (el jo) i la d'ALLÒ DESCONEGUT (l’altre), mirant-se de tu a tu, entre iguals, només així, llimant les seves DIFERÈNCIES i subratllant les seves SEMBLANCES, fins arribar a mirar-se amb complicitat de tu a tu, podem arribar a la CONVIVÈNCIA i BENEFICI MUTUS.

El COM fer-ho, potser podria pasar per exemple per VISIBILITZAR ALLÒ CONEGUT del JO (a partir de la REPETICIÓ i/o REINVENCIÓ de pràctiques culturals reconegudes per la majoria: festes majors, calendari festiu anual, cultura popular…) i VISIBILITZAR ALLÒ DESCONEGUT dels ALTRES (a partir de la presentació de pràctiques culturals no reconegudes per la majoria però PRESENTADES PER JO’s CONEGUTS de la resta de la COMUNITAT CULTURAL. Podria ser un camí.

Crec que el gestor cultural ha de mostrar, evidenciar la existència de la multiplicitat de realitats culturals complexes i diverses que ens envolten, tant del JO, com la dels ALTRES, facilitant així la seva relació i coexistència.

Així doncs, pot sorgir una realitat ASSOCIATIVA de convivència, de respecte, de creixement, un primer pas necessari per poder convertir-se en una realitat COOPERATIVA afavorint l’empatia, la comprensió, el coneixement, la intel·ligència, la llibertat i en última instància LA FELICITAT, siguis d’AQUÍ, d’ALLÀ o de MÉS ENLLÀ.